L’infern a la terra…

… almenys això és el que diuen les omnipresents informacions metereològiques que estos dies ens agobien com si de la fi del món es tracatara. Sí. Fa calor.  Sí. Les chicharres no paren de cantar. Sí. Els tenistes les han passat canutes.

és estiu i fa calor

Diuen que passen coses estranyes: és estiu i fa calor

 

L’ona de calor més potent dels últims 100 anys està afectant a Melbourne. Portem 3 dies amb el mercuri per damunt dels 35ºC  durant les nits i dels 45ºC al llarg del dia. I sí, és veritat fa moltaaaaaaa calor, accepte que potser més del normal, però…  JODER , ESTEM A L’ESTIU!!!!!  Em començaria a asustar si a meitat de l’estiu comença a nevar , no? Oblide-vos de les carreres de koales, trencar records metereològics és l’esport nacional ací: tinguerem el novembre més sec dels últims 80 anys, el desembre més plutjós dels últims 90 i ara el més caluros dels últims 100… toma moreno, açò no és Australia , es RecorLand, la terra on els homens dels temps són oraculs, adorats i idoltratats per grans i menuts, entre les noticies internacionals i la secció d’esports.

Melbourne és una plaça difícil de torejar. A una banda el desert. A l’altra el pol Sud. D’ahí l’oratge tan desastros que hi ha per ací. Quan l’aire bufa del nord ve del desert, carregat de pols, calor i cels rojos. Quan bufa del sud arriba l’aire polar, carregat d’humitat, fret,  nuvols i olor a bacallà. Este segon és l’anomenat cool change (canvi gelat) que sol arribar a traició qualsevol dia de l’any a qualsevol hora i que ara per ara és més desitjat que el gordo de nadals… L’obsessió dels habitants d’esta illa amb l’oratge és tal que inclús certes vegades anuncien l’hora exacta a la què arribarà el cool change i és fiquen a esperar-lo tal i com els habitants de Villar del Río esperaven a Mr Marshall. 

I ara unes anècdotes que ens resulten familiars a tots, pero que sorprenenment no pasen només a València i rodalies. Les altes temperatures han provocat (com és normal) un augment espectaular del consum d’electricitat, hui per la vesprada ja havien reventat 2 instal·lacions elèctriques per sobrecàrrega. Des de fa més de 2 dies més de 200.000 melbournians han patit talls elèctrics, alguns de més de 20 hores i ara acaben d’anunciar que l’estació de trens més important de la ciutat s’ha quedat sense corrent així que s’ha paralitzat tot el tràfic ferroviari que de fet ja estava mig tallat ja que les altes tempratures havien deformat algunes seccions de via. A banda de les molèsties habituals, ens trobem amb problemes més seriosos provocats pels incendis. Esta és una ciutat plena de reserves naturals i parcs i part del cicle natural de les plantes autòctones està basat amb la regeneració després d’un incendi, així que les plantes i arbres, com l’eucaliptus són altament inflamables i no necessiten molt per provocar un inmens desastre.

I vosaltres pensareu… I el sangaungo perque no fa el típic truco de comprar-se una piscina Toi, omplir-la d’aigua i cubitos i fer-se una bona cervessa fresqueta ?  Be, ho havia pensat, que conste però  estem en alerta 3C per sequera així que està completament prohibit (so pena de multa) omplir piscines, jacuzzis o el que siga. Encara que ben pensat a la nevera tinc un parell de cervesses….

dew sanguangos!!!!

ACTUALITZACIÓ: El diari EL PAIS confirma les meues informacions…

Anuncis

Una resposta to “L’infern a la terra…”

  1. No et talles: tira-li a la cervesa. Almenys, si no t’acabes de refrescar, et bufes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: