Home de poca fe

Soc culpable. Perdona’m per haver dubtat de tu.  Nombroses experiències prèvies no et feien acreedora de la meua confiança però ara em trague les meues paraules i te done les gràcies per deixar-me exercir el meu DRET AL VOT. I no només això, gràcies a tu, maleida burocràcia (hispanis burocratis), ho he fet abans que la resta… ¡Toma esa y olé!


vot.jpg

Feia 4 dies que havíem aterrat a Melbourne, un dilluns 12 de novembre per més senyes. Deu i mitja del matí. Consulat espanyol a Melbourne. Sisca i jo ens dirigim a donar-mos d’alta al consulat per censar-nos ací i així poder votar. Crec que som dels primers en arribar eixe matí. Ningú ens atén però així de primeres contem 3 treballadors: un amb cafés de take away que ens diu “hasta luego” mentre ix de les oficines, altre pujant i baixant escales i altra que es fa la longui i disimula… mmm…. no hi ha res com estar a casa!!! Finalment ens atenen. Expliquem al detall la nostra situació a Austràlia i ens donen uns formularis i una fitxa de cartulina per omplir. En eixe moment s’ha unit a nosaltres una professora catalana que ve a impartir classes al llarg d’un any a Melbourne. Tots 3 omplim el formulari “azul” i l’entreguem. Amb la paperasa baix del braç desapareix la funcionaria en direcció cap a un despatx al final del corredor. En eixa habitació comença una discussió que ràpidament va apujant de to. Als 5 minuts torna la funcionària i ens diu que ha hagut un error que hem d’omplir el formulari “blanco” que resulta que té els mateixos camps a omplir que el “azul” però que és “blanco”. Pobra dona, tenia 2 colors a triar i ha triat muerte!  

La professora no s’ho pren be i recrimina la incompetència de la funcionaria qui diu que “la culpa es de la de ahí dentro que cada día dice una cosa con los papeles“. Mecaguenlhostiaputa!  Acabem d’arribar i descobrim que al consulat espanyol hi han més personatges cliches que al Cluedo o que a qualsevol sitcom d’Antena 3: la jefa loca, la receptionista maltrabaja i respondona, el dels cafés i la que és fa la longui i aixó que no hem apujat a la segona planta… i crec que millor no fer-ho.

La professora, Sisca i jo mateix ens mirem sonrient i pensem… mmm… no hi ha res com estar a casa!!! Em venen al cap els 3 matins perduts per fer-me el pasaport, la discussió amb l’INEM per no poder cobrar el que és meu i algunes situacions més que pensava havia deixat enrere després de 28 hores de vol. Però no amics!!!  Tornem a omplir els papers i tan prompte com eixim de l’edifici no puc evitar exclamar “Sisca, no anem a votar…”

Home de poca fe i sanguango… això és el que soc!!!
Anuncis

4 Respostes to “Home de poca fe”

  1. Maria Consuelo Says:

    Me puedes explicar qué significa ese pelo?
    No diré mas.

  2. hòsties, me l’has llevat Consuelo, quin monyo dus?. El canvi de look obedeix al teu vot?. Què t’està passant, amic Jaume. De veres, em preocupes molt, tio…

  3. jaumealbert Says:

    jo parlant d temes importants i vosaltres només fixant-vos en la meua estètica de camata aussie??? Be, aclarar que he d’anar ben arreglat a currar, afeitadet i amb el monyo fet així que panchito obeix i s’arregla!! Recordeu que curre en Chadstone, the fashion capital jajajajajaj

  4. Bohemiet Says:

    joder tio es molt mes aterridor eixe “pelazo” que el cartell de 10×10 de rajoy de la pista de silla…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: